El motiu pel qual Catalunya mai serà independent

Aquí exposo una idea que porto madurant fa temps, que crec que és necessari que es conegui i que recentment he vist respatllada pel notari independentista López Tena. I és que, per la pròpia naturalesa del Procés (i, per a López Tena, del catalanisme en general) no hi haurà independència. Les elits de l’independentisme i de l’unionisme estan interessades en mantenir una situació de fracàs permanent de l’independentisme, i es retroalimenten mantenint aquest statu quo. Per això, aquest Procés tracta d’evitar l’aparició d’un independentisme verdader. De fet, és més que probable que aquest Procés ni tan sols sigui capaç d’aconseguir més autonomia per a Catalunya.

Els processistes

Ni Convergència, ni ERC, ni Junts Pel Sí ni les elits del Procés estan disposats a fer res per la independència ni els interessa cap resultat definitiu. El que els interessa, pel contrari, és mantenir aquesta situació de fracàs durant el màxim temps possible. Per què?

En primer lloc, establir la independència com a punt principal de l’agenda política evita la pèrdua de vots que patirien els partits independentistes de dretes (Convergència, ERC) si la principal preocupació dels catalans fos una altra, com per exemple, la destrucció de l’estat de benestar. Els economistes anomenen a això «cost d’oportunitat». Aquesta funció de «cortina de fum» és molt útil per al neoliberalisme en plena crisi econòmica: en condicions normals, el sistema capitalista estaria rebent crítiques ferotges; però en canvi, és més habitual sentir parlar sobre l’eix territorial. I sí, en la mesura en què la independència s’utilitza per no parlar de temes d’emergència social, el Procés és reaccionari.

En segon lloc, ésser la víctima de la relació entre Cataluya i Madrid dóna molts vots.

El Procés promou un independentisme en què la República Catalana és el que Lacan anomena «Objet Petit»: l’objecte que es desitja profundament, però que realment no es vol arribar a aconseguir. El que es vol aconseguir és sentir-se satisfets de ser els bons davant de Madrid, que és el bàrbar que «no ens deixa ser lliures». El Procés és com masoquista, i troba plaer en la derrota, en una lluita interminable per obtenir la superioritat moral. I per perpetuar aquesta situació necessita permanentment ser frustrat per Madrid: el fet de no aconseguir res el reafirma en el seu victimisme. Així, tot i que històricament els moviments independentistes han sigut molt combatius, el nostre Procés es caracteritza per valors oposats a la combativitat, de culte a la derrota (per exemple, la concentració quan Mas va tornar de fracassar estrepitosament en les negociacions a Madrid no va ser per criticar-lo, sinó per aclamar-lo) i celebracions gratuïtes, valors que López Tena titlla de “franciscans”.

Per això l’independentisme ha sigut, des de 2010 fins ara, un absolut fracàs que no ha donat cap fruit. Per exemple, el 9N, en comptes del referèndum que CiU i ERC havien promès, va acabar celebrant-se una consulta no vinculant, i amb una abstenció enorme. No s’ha preparat el terreny per efectuar el trencament amb l’Estat espanyol, ni s’ha treballat en la creació de la Hisenda catalana, ni res de res. Gairebé tots els esforços en aquest àmbit s’han dirigit cap a la creació d’una opinió pública favorable (la qual cosa és necessària, però insuficient per a la independència). Els líders de l’independentisme prometen, l’any 2015, el mateix que prometien fa tres anys. Tot i ser un moment històric molt oportú i tenir a gran part de la població a favor, no s’ha fet ni un pas amb base sòlida cap a la independència.

Aquest fracàs permanent és el que interessa al poder català, i per això s’ha intentat eliminar qualsevol possibilitat del sorgiment d’un independentisme verdader. Per exemple, segons López Tena, Mas va haver d’evitar i controlar el que havia començat a aparèixer durant les consultes realitzades en alguns municipis entre 2009 i 2010: un moviment veritablement independentista, espontani i independent del poder. Per tal de domesticar i controlar aquell «enrenou», Mas va muntar l’ANC. I, un cop creada, la va teledirigir manipulant les votacions per tal que el portaveu fos Jordi Sànchez (quan, en la votació al Secretariat, la candidata més votada per les bases havia sigut l’escriptora Liz Castro).

De la mateixa manera, es tracta a tota costa d’evitar un debat seriós per la independència i la pretensió real de saltar-se la legalitat espanyola i crear un estat independent. En canvi, el Procés converteix l’independentisme en un moviment políticament estèril basant-lo en sentiments com la felicitat: tot i el continu fracàs fins ara, els partidaris del Procés no deixen de fer celebracions i festes multitudinàries. Aquest bon rotllo només és possible evitant qualsevol mena de pensament, doncs aquest sol seguir-se de crítiques i dissidència. L’important és l’alegria, la festa, estar tots junts.

Les movilitzacions oficials del Procés són sempre un objecte mediàtic perfecte i un bon exemple de l'esperit que les elits catalanes volen per a l'independentisme.

Les movilitzacions oficials del Procés són sempre un objecte mediàtic perfecte i un bon exemple de l’esperit que les elits catalanes volen per a l’independentisme.

Però la «revolució divertida» (concepte de Ramón González Férriz) mai té èxit. El Procés es mostra als independentistes com un camí de roses i oblida, pretensiosament, els sacrificis i confrontacions que exigeix un projecte com el de la República Catalana. Així, bona part dels independentistes es limiten a una gestualitat efímera sense ser ni tan sols conscients de les importants renúncies que haurien de fer per arribar a la independència.

També en relació a aquest bon rotllo, el Procés sol defensar la ruptura amb Espanya… en el marc de la legalitat! Naturalment, tal cosa és impossible. La independència s’aconsegueix, sí o sí, unilateralment. Madrid mai donarà permís a Catalunya per independitzar-se. Mai hi haurà un acord pel qual Espanya cedeixi a perdre un dels seus principals motors econòmics. Quan el Procés diu voler arribar a la independència mitjançant la negociació pacífica i respectant la legalitat està mentint: realment no vol la independència. El Procés vol continuar lligat de mans i peus a la legalitat espanyola per poder seguir repetint que «no ens deixen» i rebent vots. Naturalment que no ens deixen… ni ens deixaran! I és que, demanant la independència, només es rep un «no» com a resposta. Bé, això és el que interessa a les elits catalanes, i per això necessiten que el Procés sigui legal i serè (cap independència en la història ho ha sigut).

Els unionistes

Les elits de Madrid saben que l’independentisme no és una amenaça seriosa. A les elits no hi ha por. Una primera prova d’això és que la borsa no ha baixat significativament. Una altra prova és que el govern central no ha cedit en res: si hi hagués possibilitats reals d’independència, Madrid hauria intentat seduir a Cataunya amb tota mena d’ofertes, atorgant-li més autonomia, més pressupost, menys despeses, etc.

La manca de serietat que se li dóna al Procés també és visible quan, segons López Tena, el poder judicial té incentius en destapar casos de corrupció (ja que vol recuperar el poder perdut durant els anys de lluita contra ETA —quan se’ls obligava a fer la vista grossa amb els excessos policials—), però no es dedica a destapar escàndols convergents sinó que van a per «caces majors», de nivell estatal. Si hi hagués una veritable amenaça independentista, estarien tot el dia destapant la corrupció de Mas i companyia, i els diaris espanyolistes en farien un gran ressò. Però això no està passant.

Madrid podria fer molt de mal a l’independentisme si volgués, com hem vist. Seguint els mateixos tres motius…:

  • Quants independentistes deixarien de ser-ho si la borsa i l’economia s’ensorressin encara més degut clarament al moviment independentista?
  • Quants independentistes deixarien de ser-ho si el govern central ens cedís, per exemple, l’autonomia fiscal?
  • Quants independentistes deixarien de ser-ho si percebessin que a Catalunya som igual o més corruptes que a Madrid?

Sí, de seguida el moviment es dividiria i perdria bona part de la seva força. Però a Madrid, lluny de dur a terme accions que debilitin el Procés, alimenten contínuament les ànsies d’independència amb les seves actituds (com es sol dir, els polítics del PP són una «fàbrica d’independentistes»). Si fos error d’estratègia, ho haurien corregit fa temps; però… no ho corregeixen. Segueixen creant independentistes en massa! Les elits de Madrid no només no tenen por a la independència, sinó que, de fet, els interessa la centralitat d’aquest debat tant com a les elits catalanes. I pels mateixos motius: que hi hagi soroll i no es parli massa de la situació econòmica, i que la població unionista (tant fora de Catalunya com dins) tingui por a la independència i voti en massa a partits unionistes de dretes (PP, PSOE, C’s), percebuts com més clars que els unionistes d’esquerres (P’s, IU) en l’eix territorial.

Pel que fa a la població general espanyola, el debat sobre el catalanisme és igual o, fins i tot, encara més immadur que a Catalunya. Això és natural, ja què la «vanguàrdia» d’aquest debat és a Catalunya: és d’on venen les novetats i on el debat està més avançat. Si bona part dels independentistes no solen entendre la naturalesa real de l’emancipació nacional, els unionistes solen estar en un debat encara més bàsic. En aquest cas, en comptes de moure’s per la satisfacció de no ser lliures, es mouen per la por a que Catalunya se’n vagi, i de vegades, per la satisfacció de ser més poderosos (en els casos en què amenacen amb una intervenció de l’exèrcit, per exemple).

Conclusió

S’ha creat un sistema força sostenible en el que les elits d’ambdós bàndols es senten còmodes i en el que no existeix cap incentiu per a què la situació evolucioni massa. Al seu torn, la població general d’un i altre costat acostuma a seguir cegament les opinions que li assignen les elits, unes opinions que curiosament mantenen el debat social en un nivell massa simple com per què sigui capaç de canviar la situació actual. No hi haurà independència, a menys que es produeixin canvis inesperats i profunds.

Per últim em dirigeixo a tu, estimat lector, per suggerir-te una cosa:

  • Si ets unionista, relaxa’t. No et preocupis per la independència. Tal i com estan les coses, no la hi haurà. Preocupa’t millor per coses que sí estan passant: l’esgotament de les pensions, la precarització dels drets laborals, la repressió i els presos polítics, la farsa mediàtica, la privatització de la sanitat, la desigualtat, la tensió creixent en l’àmbit internacional… Hi ha preocupacions raonables per a tots els gustos.
  • Si ets independentista, et recomano que no segueixis acríticament el Procés. Lluita per canviar l’estratègia, fes un independentisme combatiu i disposat a saltar-se la llei i a confrontar-se amb Madrid. És l’únic camí.

(Aquest article també ha estat publicat en castellà a kaosenlared.net)

Anuncios

3 comments

    1. Sí. De fet, crec que aquest període ha refermat la meva hipòtesi de que l’independència està sent postergada fins a l’infinit. El 27-S va ser l’enèssim cop en què el que es venia com a pas definitiu cap a l’independència va ser un engany: http://unilateral.cat/2016/02/25/carles-puigdemont-no-hi-haura-proclamacio-dindependencia-aquesta-legislatura/. Crec que l’únic partit veritablement independentista al parlament és la CUP. JxS no és una entitat independentista, només viuen de la imatge.

      Me gusta

      1. No ho veig igual que tu però igualment m’agrada tenir mirades oposades i saber per què.
        Crec que estem condemnats a ser independents de la resta d’España, ho facin bé o malament els nostres polítics, per què ja és una qüestió d’eficiència i què va més enllà de l’Estat.
        I de tota manera estic segura de què a JxS hi ha independentistes de debò i gent honrada. I al mateix temps que a la CUP hi ha gent que prioritza qüestions socials.
        Moltes gràcies per la teva visió i la teva resposta. M’he desat un article teu que vull llegir amb calma: ¿QUÉ MOTIVOS EXPLICAN LA GUERRA EN SIRIA?
        Salut!

        Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s