El motiu pel qual Catalunya mai serà independent

Aquí exposo una idea que porto madurant fa temps, que crec que és necessari que es conegui i que recentment he vist respatllada pel notari independentista López Tena. I és que, per la pròpia naturalesa del Procés (i, per a López Tena, del catalanisme en general) no hi haurà independència. Les elits de l’independentisme i de l’unionisme estan interessades en mantenir una situació de fracàs permanent de l’independentisme, i es retroalimenten mantenint aquest statu quo. Per això, aquest Procés tracta d’evitar l’aparició d’un independentisme verdader. De fet, és més que probable que aquest Procés ni tan sols sigui capaç d’aconseguir més autonomia per a Catalunya.

La sanidad pública catalana (I): breve historia y descripción del sistema

ABSTRACT

En comparación con el resto de Comunidades Autónomas (CC. AA.), el sistema sanitario de Cataluña parte de un origen particular, siendo pionera en la aplicación de la Nueva Gestión Pública (NGP). Esta primera parte del artículo (1: breve historia y descripción del sistema) ofrece un recorrido histórico de la configuración del actual sistema sanitario desde el traspaso de competencias en 1981 y una descripción a grandes rasgos de su mecanismo, que tiene el CatSalut como epicentro. La segunda parte (2: análisis) categoriza el sistema sanitario actual según algunas de las clasificaciones clásicas del estudio de la gestión pública, situándolo principalmente como un «modelo de contrato» basado en la externalización.

(Pots llegir aquest mateix article en català aquí).

La sanitat pública catalana (I): breu història i descripció del sistema

ABSTRACT

Respecte d’altres Comunitats Autònomes (CC. AA.), el sistema sanitari de Catalunya parteix d’un origen particular, i en el context espanyol és pionera en l’aplicació de la Nova Gestió Pública (NGP). Aquesta primera part de l’article (1: breu història i descripció del sistema) ofereix un recorregut històric de la configuració de l’actual sistema sanitari des del traspàs de competències el 1981 i una descripció a grans trets del seu mecanisme, que té el CatSalut com a epicentre. La segona part (2: anàlisi) categoritza el sistema sanitari actual segons algunes de les classificacions clàssiques de l’estudi de la gestió pública, situant-lo principalment com un «model de contracte» basat en l’externalització.

(Puedes leer este mismo artículo en castellano aquí).